Arbres Per Na Cati

Anònim a sa gran ciutat, un poema vaig fent.

Se casa ma germana, i li vull fer un present.

Potser una melodia que duri eternament,

Que li recordi que, en cada moment d'afebliment,

Li recitaré si vol lo pi de formentor...

I l'alenaré si cau "amunt! ànima forta!"

Navega nau feta d'amor i joves il·lusions

Si sa mala maror i ses discussions bufen a mal port,

Jo t'enviaré, si vols, de s'ametller una branca.

Per què en facis de ses flors una bandera blanca.

Navegaras molt davant meu, i m'amagareu

Ses algues que tots dos arrabasseu si heu fondejat

Cadena que s'enfila allà on fa més bon surar,

Cadena que me mena a s'ancora de s'enyorar.

Jo te cantaré, si toca, glosses d'un temps enrere

Que de s'arruada soca rebel·li s'olivera

I si es dia no te sol, fulles de taronjer,

Per què escalfin es bressol de s'amor vertader.