Marihuana Berguedana

Aquí no hi ha marihuana,

no hi ha reggae ni ska,

com a molt s'hi fa cànem

que aparentment és clavat,

però que a part que no col.loca

fa venir un bon mal de cap.

Tant m'és jeure sota un pi

i no sota un cocoter,

tant m'és que en lloc del Carib

sigui el Llac de Graugés,

o que en comptes de taurons

hi hagi ànecs i coloms.

El que emprenya és tot el dia

que me'l passo envoltat

d'herbes que semblen "maria",

però que són un mal de cap,

de veure'n créixer pels marges,

i que n'hi hagi camps sembrats.

M'han dit que han enxampat,

i faran cremar un camió-

d'herba que havia arribat

per fer-nos oblidar el corcó

que els "cannabis" berguedà

fa sortir els "canutos" bords.

Em vaig vendre el que tenia,

em van fer un crèdit al banc,

em vaig endeutar de per vida,

i vaig comprar als Encants

un "ala-delta" d'ocasió

i un llibre d'instruccions.

Vaig pujar dalt d'un turó

proper on la policia

era apunt de fotre foc

als mil sacs de "maria"

i amb ella els nostres somnis

i les nostres alegries.

Em vaig llençar cap al cen,

endinsant-me en la fumera,

que entre núvols i estels

va sortir de la foguera

on s'havia malguanyat

tants "mais" de felicitat.

Voltant pel verdós fum,

tot volant i fent piruetes,

gaudint d'aquell perfum

se'm fonien les siluetes,

allò era el paradís,

no es pot pas ser més feliç.

Enriallat d'orella a orella,

fent "loopings", tirabuixons,

sentia els de baix com deien

"Baja o disparo, cabrón"

Doncs dispara, home dispara!

No em faràs tornar al teu món.

Quan només quedaven brases

vaig cardar el camp cel enllà,

vaig creuar rius i muntanyes

vaig travessar la mar

i em semblava ser a Jamaica

fins que em vaig despertar.

Seia sota d'un pi,

vora del Llac de Graugés,

i em feien companyia

quatre ànecs barroers

tenia un sac de cànem,

tenia un "mai" apagat

i molt, molt, molt mal de cap!