Moltes Gràcies

He de dar-els-hi moltes gràcies.

Prou me'n guardo de ser ingrat.

No vull que s'arribi a creure

que el meu odi, tot i fix,

no coneix les diplomàcies

i vull deixar ben pagat

tot allò que pugui deure

fins i tot als enemics.

He d'agrair la manera

i agrair l'art poc subtil

amb que disfressen a la fera

perquè sembi un xai gentil.

Destrossant com qui decora,

fent de la coacció un acord,

fent dansar l'excavadora

i provant que refili el porc.

Gràcies, doncs, per demostrar-me

on sóc jo i qui són ells.

Utilitzaré els mots d'arma

i potser un dia els fusells.

Ja que la seva paraula

té el valor d'un sac de fems,

compartir amb ells la taula?

Enlloc del món ni mai del temps!

Ja he fugit, m'he escapat de la seva veritat

que s'aguanta amb unes pinces tan patètiques

i minses que insulten la dignitat.

I està clar que els seus diaris volen fer

reaccionaris a la població civil -i sembla

que el mateix Goebles va escriure el llibre

d'estil. Però observo, tanmateix, que la

resistencia crei: resistència compartida a

empassar-se la mentida que la realitat podreix.

Veig que la màquina sòrdida, tètrica, que gira

frenètica com una roda secular no és

tan espectacular. Ara ho miro des de fora i vol

dir que tard o d'hora n'he sortit, arrupit o

enaltit, amb el cervell i un sol dit o amb

senderi i treient pit. I és que hi ha moltes

vegades que més val fotre pedrades si saps on

apuntaràs i és el cas d'aquest pas, que per

anar a fotre un pedaç més val fotre-ho tot

a terra, més val començar del ras.