Papa

Lam Sol

Papa vull parlar amb tu ara que no hi ha ningú,

parlem d'home a home amb tranquil·litat,

ha d'haver-hi confiança, enterrem la recança,

som dos éssers humans civilitzats.

I és que la comprensió i la comunicació

han de vertebrar el nostre comportament,

no em miris així pare, amb aquesta cara,

no estic delirant ni em trobo malament.

I és que havent dinat m'he enrecordat

que tenia un encàrrec molt important per a mi,

he agafat el teu cotxe per no anar-hi a peu,

saps que no tinc carnet però sé conduir.

He estat fent el fantasma, m'ha perseguit la pasma,

però he anat amb molt de compte de no fer malbé res,

sé que tens pendents setanta pagaments

de quaranta-cinc mil peles al mes.

Pujant de Gironella, al revolt de la Portella,

un autocar de l'ATSA venia pel meu cantó,

he topat contra la barana, deu voltes de campana,

i el teu cotxe és ara un munt de ferragots.

He trinxat el cotxe del meu pare

quan ho sàpiga em trencarà la cara,

has trinxat del cotxe del teu vell

quan ho sàpiga t'arrencarà la pell.

Anava ben serè, no havia begut res,

alguna cerveseta (set o vuit com a molt).

un conyac, una menta, un gotet d'absenta,

i una ampolla de vi de poca graduació.

Papa em fas patir, per què em mires així?

Per què has agafat l'escopeta de caçar?

No m'agrada gens! Papa, què pretens?

Per què esmoles el ganivet de tallar pa?