Quan surt el sol

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aiguat que cau

i a la terra el tempir fa bona olor.

Veig un tros més enllà un veí treu el cap,

s'ho mira, somriu i em veu i ens saludem.

Plou per tot arreu sens distingir quin camp és de qui.

Sembla que està apunt d'afluixar i la natura la feina atura

i l'ocellam desvetlla el camp i certifica que el cel s'estripa.

Quan surt el sol, surt per tothom

sense preguntes ni privilegis,

així de natural és la societat que pretenem.

Nits a la llar de foc explicant contes als menuts

que havíem sentit a l'avi allà mateix.

Ve el veí a fer el cafè i diu que es veu que hi ha nous veïns

d'una terra llunyana que ara és un erm.

El vent de migjorn que va fer ahir els ha dut fins aquí.

A l'endemà els anirem a donar la benvinguda,

i si cal ajuda, per fer a poc a poc una llar de foc

on contar rondalles a la canalla.

Quan surt el sol, surt per tothom

sense preguntes ni privilegis,

així de natural és la societat que pretenem.

Sec sota el porxo vell a aixopluc de l'aiguat que cau.

Aquesta terra és nostra però el món és de tots.