#Mímulus Si Et Miréssis Amb Els Meus Ulls

Somrius dissimulant

Tot el dolor que portes dins

Somrius per no plorar

Totes les hores que has perdut

Pensant que no ets ningú

I rius magnificant

Cada moment per oblidar

Que rius si algú et fa mal

I et fas petita

I ja no et veus capaç

De créixer altra vegada

Però si et miressis amb els meus ulls, sabries

Si et veiessis com et veig jo

Si els meus ulls fossin un mirall

El reflex seria el real

I sabries, sabries

Somrius ignorant que al món hi falta gent com tu

Somrius cada detall que et fa sensible

Però mai fas les paus amb tu mateixa

I rius mentre t′empasses aquest pes que et fa aturar

Jutjant cada moment que has tingut forces

Per cridar-li al vent que no pots més

Però si creguessis amb tu com jo, sabries

Si entenguessis que pots amb tot

Si estimessis el que ets com jo

T'estimo perquè ets així

Sabries, sabries

Que bonica que ets, que bonica que ets

I canto i els meus mals espanto

I et dic que cantis i que els teus mals espantis

I amb ell canta i els seus mals espanta

I els seus mals espanta

Que bonica que ets

Tu ets, que bonica que ets

I el plany que bonic que és

I que bonica que ets