La Merda Se’ns Menja

Sé prou bé que puges a Verdaguer

I és que jo des de Joanic que no sé com posarm’hi i faig veure que no t’he estat guardant seient

i així molt discretament aparto la maleta

quan et veig passar (ho tinc tot mil·limetrat)

vas i dius: “Està ocupat?” i segurament penses

que sóc un passerell però abans de ser a Bogatell

potser ja t’he convençut perquè fugis amb mi i ho

deixis tot

Que no m’has dit

si em queda bé la barba

Que no m’has dit

com ho tens per escapar-te amb mi

Que no m’has dit

si vols que t’ensenyi un lloc on de nit és de nit

I és que aquí la merda se’ns menja

I és que aquí ja no s’hi pot estar

Compartir, pagar una hipoteca junts

maleir cada dilluns per haver allargat el diumenge

I comprovar que París et queda bé

i si plou no passa res

quin sonat va inventar el paraigües?

Que no t’he dit

que Barcelona crema

Que no t’he dit

que no és teva ni meva

Que no t’he dit

que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit

I és que aquí la merda se’ns menja

I és que aquí ja no s’hi pot estar