Flota en l'aire, com el pol·len entre els arbres
Em la nostàlgia d'aquells anys
El somriure enorme als llavis
De qui té tota la vida per davant
Quan els dies no sabien repetir-se
L'endemà era un full en blanc
On hi cabien misteris I la infinita
Força per seguir somiant
No viurem per sempre
Però potser no ens cal tant temps
Només ser tan lliures com ahir, atrevits
I ara em miro I veig un boig ple d'esperança
A l'altra banda del mirall
On encara hi guardo intacte
L'esperit de mil nou-cents vuitanta-tres
L'aventura viu en un món sense pressa
On cada dia és un regal
Que només pots entreveure
En la mirada d'un nen que no té por de res
A strong comment here is specific: the phrase you keep hearing, the mood you come back for, or the reason this song stays in rotation.
Sign in to post the first listener note. Reporting stays open to everyone.