El Far Del Sud

La va trobar, a una sala mig buida

Buscant un somni, fugint del dolor

Entrant pels ulls, va sentir mil espurnes

Aquella història va canviar-li el món

Va perdre-ho tot, la partida i la vida

Cada ciutat li esmicolava el cor

Només el far del sud, ell es mira

Segueix la flama que res no es mou

I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida

I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu

Et donaria amor si puguéssis tornar-me´n

Et donaria amor si ens poguéssim mirar

Et donaria el món si puguessis parlar-me

Ho donaria tot si et pogués estimar

Tantes nits va pagar per tenir-la

Tantes excuses per anar tot sól

Però cada cop amb un plor la perdia

La llum s´apaga quan la sort es pon

I el seu record s´estimba en ciutats adormides

I somnia fins l´alba el seu far sense vida, trist

Et donaria amor...

Tremolant, poc apoc surt del cine

Sessió de nit, avui ja és l´últim dia

S´endú el cartell, arriba a casa i l´espia

L´habitació es transforma en un món nou

I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja

I el seu cente s´escapa, perd l´ordre i la casa

I apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida

I s´enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu

Et donaria amor si puessis tornar-me´n

Et donaria amor si pugués evitar

Et donaria el món si puguéssis parlar-me

Ho donaria tot si et pogués estimat

Et donaria amor

Et donaria el món si poguéssis mirar

Et donaria amor si vulguessis quedar-te

Ho donaria tot si et pogués estimar