Hans Caviat

Amb el teu trajo de pana,

El destino sota el braç

I les xolles que et tapaven les orelles.

Anaves de "mani" en "mani",

Sempre sorties calent

I a la nit, mentre sopaves, posaves la bbc.

Volies tenir el dret de fer servir el català;

Tants cops vas demanar el canvi que ara

Amb l´exemple has predicat.

I és que tu has canviat;

Si encara et queden escrúpols ho has d´estar passant fatal.

I és que ara has canviat,

Quanta misèria s´amaga darrera el teu gran despatx.

No tens temps ja per revistes,

Sempre vas encoloniat

I els mitjons ara et fan joc amb la corbata.

Dius que vols més policia,

Si per tu fos ben aviat

A la boca el carnet tots ja portaríem.

Per fi tens una altra llengua per defensar;

Procura que res no canviï massa

O et trobaràs aturat.

I és que tu has canviat;

Si encara et queden escrúpols ho has d´estar passant fatal.

I és que ara has canviat,

Quanta misèria s´amaga darrera el teu gran despatx.

En el fons sé que per dintre et sents enganyat;

Què e n´ha fet de la ideologia

Que ràpid has enterrat?

I és que tu has canviat;

Si encara et queden escrúpols ho has d´estar passant fatal.

I és que ara has canviat,

Quanta misèria s´amaga darrera el teu gran despatx