La Cançó de La Rebequeta I El Moscatell

Curiós, qui ho hagués dit

Que una musa em fes patir tant

Que aquella nena d'ulleres que em feia crits

Avui seria una dona gran

I ens escrivim, mentre es fa de nit

Tu prens la fresca I jo tinc calor

I el concepte de musa pren molt sentit

Quan del que em dius en faig una cançó

I a la ciutat van passant els dies

I l'estiu que es va apagant, es fa tardor

Així que corre, posa't rebequeta

Que el fred apreta

I en aquest balcó se't gelarà la pell

Corre, beu una miqueta

Que la sed apreta

I les muses també beuen moscatell

Curiós, qui ho hagués dit

Que amb els anys ens faríem grans

I la nena d'ulleres que em feia crits

Avui seria tan important

I no ho entenc, però ja m'és igual

Ets tan bonica que perdo el nord

Per mi ets la musa perfecte en un pedestal

I jo l'ingenu que creu en l'amor

I en els petons, I en el teu somriure

I en aquelles nits d'agost

Que ja no hi son

Així que corre, posa't rebequeta

Que el fred apreta

I en aquest balcó se't gelarà la pell

Corre, beu una miqueta

Que la sed apreta

I les muses també beuen moscatell

Corre, posa't rebequeta

Que el fred apreta

I en aquest balcó se't gelarà la pell

Corre, beu una miqueta

Que la sed apreta

I les muses també beuen moscatell