Va Plorar Com una Dona (part. Enric Barbat)

Saleta gris, una dona ja gastada, doncs és vella

Que acaba de pescar el manso quan anava a aixecar el vol

Una escena llastimosa, entre un plor i una queixa

Li deia amb gran desconsol

Amb històries de tristeza, em vas prendre el pèl amb cura

Vaig creure que et moriries si jo et deixava tot Sol

Dels sospirs que tu donaves feies caure la pintura

Semblava que t'escorxessin, posaves cara de dol

Després vinga bestieses, et vas donar a la beguda

T'expulsaren de la feina per marmota i per pendó

Quan tan malalt et vaig veure, em vaig sentir commoguda

I vaig començar a estimar-te per tonta i per compassió

També vas jugar a les cartes, no deixaves mai la timba

Hi vas perdre la vergonya, la decència i la moral

Com que va afluixar la pela començaran les pallisses

Em vas deixar com un mapa, clientela d'hospital

I com que al carrer et podries i el teu pare és home recte

Inflexible amb tots els paios pelacanyes com ets tu

A mi em vas demanar ajuda i saps que vaig ajudar-te

Llogant un pis en un barri on visquérem en comú

Nomes feia una setmana i per tabac ja em xuclaves

Després per la barberia i per anar un rato al cafè

Un día que anaves trompa, em vas tirar les sabates

Menys mal que vaig esquivar-les, tu anaves de mala fe

Ara diguem tu que en penses, si no he sigut una mare

Ara diguem si em mereixo que tu et vulguis escapar

El bala va abaixar el rostre

I ell, i ell tan maco i tan desastre

Besant-li amb força la cara

Com una dona plorà