El Final de La Vida

El gran cap de Washington

Ens envia un missatge dient que

desitjava comprar les nostres

terres. Qui pot comprar o vendre

l'escalfor d'una terra?

No ens ho sabem imaginar:

si nosaltres no som amos de la frescor de

l'aire ni de la lluïssor de l'aigua, com podria

comrar-nos-la ell?

Cada agulla brillant dels avets, cada platja de

sorra, cada clariana al bosc. És sagrat per el

pensar i el sentit del meu poble.

La saba que puja pels arbres duu el record del

pell roja. La gran àliga és la nostra germana, el

llop, el cèrvol, el cavall són els nostres

germans.

L'aigua cristal·lina que brilla en els rius és la

sang dels nostres avantpassats, i els reflexos

passatgers de les aigües clares són els fets i

tradicions que refereix el meu poble.

Ens sentim alegres en aquest bosc; no sé per

què. Però vivim diferent de vosaltres.

L'home blanc no entén com pensem. La terra

no és germana, sinó sa enemiga. Famolenc se

l'empassarà i no deixarà res, tan sols un

desert.

El que esdevé als animals, esdevé a les perso-

nes. Totes les coses estan estretament unides.

L'home no va crear el teixit de la vida, tan sols

és fil, i jo sóc un salvatge, i és així com jo

entenc les coses.

Continueu contaminant el vostre llit, i un nit

morireu en la vostra caiguda.

Quan la gran àliga se n'hagi anat

i l'últim racó de bosc estigui envaït pel soroll

de les persones.

Quan desaparegui el bosc espès,

i la visió dels turons estigui embrutada per fils

parlants, això significarà dir adéu

el final de la vida

el comentçament de la supervivència.

Quan l'última pell roja d'aquesta terra desapa-

regui, i el seu record sigui tan sols l'ombra

d'un núvol passatger, que travessà les planú-

ries, encara serà viu l'esperit dels meus avant-

passats i avantpassades.

Puix ells i elles estimaven aquesta terra com el

nadó estima el batec del cor de la seva mare...

de la seva mare... De la seva mare.