Petjades

Com un raig de llum que es passeja per les taulades

Cada matí quan surt el sol I la humitat ensuma els carrers difuminant totes les petjades

I és així com passa el teu temps, intentant recordar d'on vent I d'on bufa el vent

Eh, que pasó, camina tranquil·la viuràs sense por

Eh, que pasó

Eh, que pasó, camina tranquil·la viuràs sense por

Eh, que pasó, camina tranquil·la!

Ja s'ha acabat la paciència I potser, ara que surt al carrer, també somriu I diu

Mira I imagina quan els cops no ens servien I podies navegar

Quan la violència es diluïa fent lleuger el dia a dia I ja no caldrà tornar a cridar

Eh, que pasó, camina tranquil·la viuràs sense por

Eh, que pasó

Eh, que pasó, camina tranquil·la viuràs sense por

Eh, que pasó, camina tranquil·la!