Diría Que Eres Tú

Feia dies que els amics

Em volien treure de casa

I ahir a la nit

Van arrossegar-me

A un nou lloc

De pizzes artesanes

Els ha quedat bonic

Sona música italiana

Hi ha cadires de colors

Al voltant de cada taula

Algú demana

El millor vi de la carta

I al beure el primer glop

Se'm clava

Com la punta d'una espasa

Una veu que no esperava

Diría que eres tu

Unes taules enrere

Sopant amb algú que no conec

Juraria que eres tu

Parlàveu de la feina

I rèieu amb aquest

Algú que no conec

I és tan estrany

I es tant absurd

No goso girar el cap

No vull que siguis tu

I noto que els amics

Allarguen la conversa

I parlen de l'estiu

I no sé què de Formentera

Jo només sento

Una veu

Que em desespera

Recordo que eres tu

Una foto en blanc i negre

Ballant amb bombetes al carrer

Recordo que eres tu

Saltàvem la foguera

I el món era petit

I aquell amor immens

I és tant estrany

I és tan absurd

No goso girar el cap

No vull que siguis tu

No saps quantes vegades

He tornat a aquella taula

I et sento i em giro

I vinc a saludar-te

I em presento

Al noi que t'acompanya

I et dic que et veig molt bé

I et dic que estas molt guapa

I el món desapareix

Amb aquella mirada

Quedem la meva por tu i jo

I veig creuar la vida

I et dic amb veu trencada

Seria tan feliç

Si tornem junts a casa