20 de Març

M'hauria agradat estar despert aquell matí que amb un vestit verd entre uns bladars ell va arribar. Venia xiulant, com un infant.

Tenia plenes d'ocells les mans i cel amunt els anava escampant. El voltaven les abelles. Duia un barret de roselles i a la bandolera em duia la primavera el vint de Març. M'hauria agradat estar despert o haver deixat els balcons oberts i en el meu son intuir com..., teules i branques s'omplen de nius i el roc eixut torna a mullar-se al riu i el crit agut d'una perdiu. I del conill la mirada i olorar la matinada que a la bandolera ens va dur la primavera el vint de Març. M'hauria agradat estar despert. Jeure damunt d'un roc com um lluert de panxa al sol i amb un flabiol, i haver sortit a rebre'l com cal i guarnir amb flors de paper els portals com si fos temps de carnaval.

Però aquell matí jo dormia tranquil, perquè no sabia que a la bandolera em duia la primavera el vint de Març.