Ara Que Tenim Vint Anys

Ara que tenim vint anys,

i encara tenim prou força,

i no tenim l'ànima morta,

i em sentir bullir la sang.

I encara em sentim capaçes de cantar si un altre canta.

Avui que tenim prou veu i encara creim en déus...

Cantarem les pedres,

la terra,

l'aigua,

al blat i al camí,

que vaig trepitjant.

A la nit,

al cel,

a aquest mar tan nostre,

i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

I alzarem la veu,

per una tempesta,

per un raig de sol,

o pel rossinyol que ha de cantar al vespre.

Ara que tenim vint anys,

i encara tenim prou força,

i no tenim l'ànima morta,

i em sentir bullir la sang.

Ara que tenim vint anys,

i encara el cor sem s'embala,

per un moment d'estimar,

o en veure un infant plorar...

Cantarem l'amor.

Al primer.

Al darrer.

Al que et fa patir.

Al que vius un dia.

I plorarem amb aquells que es troben tots sols,

sense cap amor van passant pel món.

I alzarem la veu,

per cantar als homes que han nascut dempeus,

que viuen dempeus,

i que dempeus moren.

I no deixarem de cantar.

Mentres que diu un fil de veu.

Qui sap si podrém demà.

Però avui només tenim vint anys.

I encara tenim prou força,

i no tenim l'ànima morta,

i em sentir bullir la sang...