Fa Vint Anys Que Tinc Vint Anys

Fa vint anys que tinc vint anys.

Vint anys i encara tinc força,

i no tinc l'ànima morta,

i em sento bullir la sang.

I encara em sento capaç

de cantar si un altre canta.

Avui que encara tinc veu

i encara puc creure en déus...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,

el blat i el camí que vaig trepitjant.

A la nit, al cel, a aquest mar tant nostre,

i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu,

per una tempesta,

per un raig de sol,

o pel rossinyol

que ha de cantar al vespre.

Fa vint anys que tinc vint anys.

Vint anys i encara tinc força,

i no tinc l'ànima morta,

i em sento bullir la sang.

Fa vint anys que tinc vint anys.

i el cor, encara, s'embala,

per un moment d'estimar,

o en veure un infant plorar...

Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.

Al que et fa patir. Al que vius un dia.

Vull plorar amb aquells que es troben tots sols

i sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu,

per cantar als homes

que han nascut dempeus,

que viuen dempeus,

i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar

avui que encara tinc veu.

Qui sap si podré demá.

Fa vint anys que tinc vint anys.

Vint anys i encara tinc força,

i no tinc l'ànima morta,

i em sento bullir la sang...