La Lluna

Hi ha qui la beu a galet i qui pren lluna a cullerades; nova, plena, creixent i minvant, és bona com a sedant. La lluna fa companyia i alleuja els intoxicats de filosofia. No hi ha un amulet millor que un tros de lluna a la butxaca; contra tota mena de perills més que una pota de conill serveix un tros de lluna: se'n duu les penes i porta amors i fortuna. Es pot donar de postre als infants i dormiran un son flonjo i suau; unes gotes de lluna als ulls dels vells ajuden a esperar la mort en pau. Posa sota del coixí una fulla tendra de lluna i pensaràs el que vols creure i miraràs el que vols veure, tu mouràs els putxinel-lis.

Tingues a mà un pot amb aire de lluna per quan t'ofeguis. Als decebunts i als presoners, dóna'ls la clau de la lluna i no voldran cap més tresor, que pels condemnats a mort i els condemnats a vida no hi ha estimulant com la lluna si es pren amb mida.