Colpeja Fort

Un vell puja senda del poble a la muntanya,

I la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,

Respira fort i torna cap a casa.

Ja no queden raboses ni llops,

Ni esclatasangs, ni margallons,

Ni figueres de pala, ni una trista sargantana

Un vell puja una senda del poble a la muntanya

I la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,

Respira fort i torna cap a casa.

Ja no veu enamorats pels racons,

Ni sibarites del cannabis tampoc,

Ara estan fent hores extra per pagar-se l'hipoteca.

Ja fa temps que no plou,

Els cargols ja no pasturen,

I ara que hem de sobreviure,

Som imprevisibles

Colpeja fort.

Un vell puja una senda trencada i derruïda

I com més camina renega de la vida,

I blasfema i se'n recorda de la guerra.

Pels camins de pols xeringues i preguntes,

Els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen,

I els marges ploren, les pedres ploren.

Tots els pous s'han farcit de sal,

I els diners han canviat de mans,

I els marges ploren i els fills se'n van del poble.

Ho hem gastat tot en la sembra

I ara no podem regar,

I ara que hem de sobreviure

Som imprevisibles

Colpeja fort.

Ens mantindrem fidels a aquest poble,

Ens mantindrem sempre fidels,

Al nostre poble.

Garbell del temps parany a la memòria.

El timó no brota

El desert s'acosta.

Colpeja fort companya

Colpeja.