Cada Cop

Cada cop que miro d'arreglar el que no faig bé

sento que estic pitjor encara.

Cada cop que enrera vull anar

sembla com si estigués més lluny.

Cada cop que hi torno és com un rellotge

que s'hagi desmuntat,

peces i peces que no saps mai com ordenar.

Cada cop més difícil se'm fa tenir-te aquí

sempre al meu costat.

Dues espases afilades caminant damunt d'un fil

que demà, es pot trencar, més val no esperar.

Com sol a la nit, com lluna al matí,

és com foc al bosc quan tu ets amb mi.

No és poder o voler, ni tant sols és fe,

potser ja és escrit i no s'hi pot fer res.

Cada cop que surto ara al carrer miro a la gent

i noto com si hagués estat fora.

Cada cop que penso en el què fer,

doncs ha passat molt temps,

no sé mai per on començar.

Cada cop que respiro és com si l'aire

em portés noves olors,

dolces i amargues, que em fan estar

en un altre món.

Cada cop que desperto m'assec i penso

si encara estic somiant.

Però quan la sort t'abandona

no hi ha un camí per triar,

no vas mai a cap lloc, més val esperar.

Com sol a la nit, com lluna al matí,

és com foc al bosc quan tu ets amb mi.

No és poder o voler, ni tant sols és fe,

potser ja és escrit i no s'hi pot fer res.

Jo no puc riure la mort ni del meu pitjor enemic,

no estic fet així, ni així seré mai, jo ho sé

i saps tu que el temps dirà on ens ha portat el vent

i em necessistes mai, volaré en contra.

Com sol a la nit, com lluna al matí,

és com foc al bosc quan tu ets amb mi.

No és poder o voler, ni tant sols és fe,

potser ja és escrit i no s'hi pot fer res.