Nikita i Estelis

Amics inseparables, el pati era el món al qual ens retrobàvem.

Només els jocs, les baralles i somriures em queden d'aquell temps.

A prop tenia el poble un riu turbi pel que endinsàvem els vaixellsque s'enduien les aigües amb els seus corrents.

Durant molts anys Nikita treballà per fer fortuna lluny de sa terra.

Passat el temps la foscor d'aquella vida negres deixà els seus ulls.

Al seu amic fa temps que no el veuen, diuen que un dia se'n va anar.

El perseguia la Vida, duia davant la Mort.

Amics inseparables fins que el destral de la vida els separa.

Per a Nikita, fadrí, aquelles hores comencen a pesar.

I a les nits que porten malenconia la llar encesa ni hi fa prou, no basten per abrigar-lo unes monedes d'or.

Quan la dolor no et deixe caminar segur que encara estaré esperant-te.

Baix l'olivera on les ombres són humides desesperat vindràs.

Encara faig milers de viatges d'una vora a l'altra del riu.

Si vols creuar jo t'ajude, sóc de la Mort barquer.