Amor particular

Com t'ho podria dir

perquè em fos senzill, i et fos veritat,

que sovint em sé tan a prop teu, si canto,

que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,

i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,

que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts hem caminat,

en la joia junts, en la pena junts,

i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots

i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.

Per tot això i coses que t'amago

em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,

potser amb timidesa, potser sense saber-ne.

T'estimo, i et sóc gelós

i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;

t'estimo, i em sé feliç

quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que

jo... que jooooo ..... oooo-ooooo

Que passaran els anys,

i vindrà l'adéu, com així ha de ser,

i em pregunto si trobaré el gest correcte,

i sabré acostumar-me a la teva absència,

però tot això serà una altra història,

ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,

potser amb timidesa, potser sense saber-ne.

T'estimo, i et sóc gelós

i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;

t'estimo, i em sé feliç

quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

soneeeeeeeeeeeeH!