Astres

Neixen els astres

amb el teu primer batec de cor.

Neixen les albes

quan amb els teus ulls obres la llum.

Això tens, això sóc

de tant poc, alè immens.

Perquè de nit caces estels

enamorant dofins amb mirallets

al matí t'entristeix veure

el teu sostre desert.

Perquè a recer d'una gavina amiga

escrius pel cel la llibertat del vol

sents que aquest traç l'han esborrat

dels carrers del teu món.

Hi ha una aurora de geranis

en el ventre de la mar,

tens la vela blanca hissada

fa tants segles.

Perquè en el gest de l'univers

aprens la frevolesa del teu cos,

oblides que l'univers és només si tu ets.

Perquè sents com la vella dama dansa

ets generós esperant l'últim pas

sabent que només seràs en allò

que els altres guardin de tu.

Hi ha un volcà d'escuma blanca

que als vaixells serveix de far,

el nodreixen els teus somnis fa tants segles.

Neixen els astres amb el primer

batec del teu cor.

Neixen les albes quan obres la llum

amb els teus ulls.

Neix la primavera per al goig

del teu cos.

Neixen les roses perquè els teus dits

empaiten colors.

Això tens, això sóc,

alè immens, i tan poc!

Per si ve la nit al teu cor

pots trobar estels en els ulls

del carrer,

descobrir en la solitud

que només ets si els altres poden ser

aprendre a fer un niu amb les mans

per unes mans sense gest

ni escalfor,

saber dir adéu perquè és així

com tu empenys el temps de l'avenir,

trobar en el coratge tendresa

i en la humilitat fermesa.

Neixen els astres...