Campanades a morts

Campanades a morts

fan un crit per la guerra

dels tres fills que han perdut

les tres campanes negres.

I el poble es recull

quan el lament s'acosta,

ja són tres penes més

que hem de dur a la memòria.

Campanades a morts

per les tres boques closes,

ai d'aquell trobador

que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l'alè

d'aquests cossos tan joves,

sense cap més tresor

que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides,

que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies

i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Campanades a morts

fan un crit per la guerra

dels tres fills que han perdut

les tres campanes negres.

II

Obriu-me el ventre

pel seu repòs,

dels meus jardins

porteu les millors flors.

Per aquests homes

caveu-me fons,

i en el meu cos

hi graveu el seu nom.

Que cap oratge

desvetllí el son

d'aquells que han mort

sense tenir el cap cot.

III

Disset anys només

i tu tan vell;

gelós de la llum dels seus ulls,

has volgut tancar ses parpelles,

però no podràs, que tots guardem aquesta llum

i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

Disset anys només

i tu tan vell;

envejós de tan jove bellesa,

has volgut esquinçar els seus membres,

però no podràs, que del seu cos tenim record

i cada nit aprendrem a estimar-lo.

Disset anys només

i tu tan vell;

impotent per l'amor que ell tenia,

li has donat la mort per companya,

però no podràs, que per allò que ell va estimar,

el nostres cos sempre estarà en primavera.

Disset anys només

i tu tan vell;

envejós de tan jove bellesa,

has volgut esquinçar els seus membres,

però no podràs, que tots guardem aquesta llum

i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

IV

La misèria esdevingué poeta

i escrigué en els camps

en forma de trinxeres,

i els homes anaren cap a elles.

Cadascú fou un mot

del victoriós poema.