Els meus ulls aquí

Quan el vent és l'antic amic

que davalla muntanyes per poder-te dur el seu bes

i en l'amor és brau i en el joc fidel

penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí.

Quan el mar és l'antic amant

que et penetra les roques i amara la teva pell

i en l'amor és brau i en el joc fidel

penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí.

Quan el temps... quan el temps...

Temps era temps, quan encara les bruixes

campaven dalt del campanar

i eren mestresses de nits i tempestes

amb línies de vols regulars.

Passeu nens, passeu, és com un guinyol,

ei, canta el gall, s'ha aixecat el teló,

acte primer, a poc a poc surt el sol.

La plana es desvetlla i el Montgrí fa un gran badall.

Temps de fileres de carros mandrosos

que anaven buscant l'horitzó,

temps de llonguet i la bossa de cuiro

per anar a l'escola, i "cara al sol",

temps de dir: "mossèn: fa més d'un mes

i no sé quants mals pensaments he tingut".

"Fes un promig, fes un promig".

Tocar les parts és un pecat, valga'm Déu,

deu mil inferns van cremant, valga'm Déu.

Ai, pels anys cinquanta la moral dins d'un bastó.

Temps de cinema a tres peles

amb dret a xiular pel retall el petó.

Mentre els avis practicaven llengües

amb els turistes dels contorns:

"Vus tiré tot druat

i després turas quilometres giré cap a la goix.

I ja ho trobareu, ja ho trobareu".

Veus com m'ha entès, el proper te'l fas tu.

Pssa, en francès qualsevol se'n surt.

Ai, pels anys cinquanta la saviesa dins el cor.