Sol

Sé pels antics oracles

que ets com un escull jove i valent

i que en els teus cabells d'algues i curculles

jo aprendré els camins tan difícils

del vent.

Que el teu pit contra la mar,

que els teus ulls contra la llum

són només el senyal de la teva

primavera

i que encara no tens por del teu

orgull.

Jo, adorador de les branques

d'olivera

captiu dels raigs del sol,

amb una magrana d'estels com únic

present, vinc a tu

i despullo el meu pit per

encadenar-lo al teu.

Astre d'amor,

mestre de la llum,

llavi rogent d'alba en toc,

per qui amb afany visc i sóc.

I és que tant, tant val la vida

que el cor meu, teu, no sap viure

tot veient que tant, tant curta

la seva mida és.

I és així, sí, dol i fira,

però no tens, tinc, millor amiga

que aquest fil fi que embasta

un espai i un temps tan breu.

Omplo el got de vi amb la llum

d'un sol naixent

per tants amics que vindran

a enjoiar el nostre present.

Bec pel seu destí, que els hi sigui

generós,

perquè floreixin en ells somnis

que tu i jo avui sembrem.

I és que tant, tant val la vida

que el cor teu, meu, no sap viure

tot veient que tant, tant curta

la seva mida és.

Si és un joc, goig i aventura,

si és un plany, guany per a la lluita

i un alè ple que ens empeny fins

al darrer anhel.

Omplo el got de vi amb la llum

d'un sol ponent

per tants amics ara absents que

van senyalant el camí.

Bec pel seu ahir, pel coratge

del seu gest.

Que el riure net dels infants

faci el seu repòs ben feliç!