Véns

Véns com un déu nu

amb un rínxol de mar als cabells.

Faig per no encreuar

el convit dels teus ulls a l'amor,

jo anava cap a ponent, ric de presses, pobre en temps

però res d'això no et commou

i així vols seduir-me, així vols seduir-me... així.

Véns quan ja me'n vaig

sense ganes de jocs ni enrenous.

Saps que em pots guanyar

i m'encercles el sexe, el cap, i el cor.

Parles de fer un món millor junt amb mi, sempre junts,

Em dius que em vols insubmís

i així em fas somriure, i així em fas somriure... així.

Sol, però no pas boig,

sé que el nostre demà és d'un dia o dos.

Com vols allitar

el teu cos de vint anys i el meu cos.

Treu-me la mà del damunt, i què em deies del PP,

sí, però només un moment,

i així em fas somriure, em fas somriure... així.

I quina sort que has arribat, trasbalsant-me quietuds,

deixant-me el cor a punt d'esclat quan em creia vençut.

Perquè has obert alguna llum

amb les espurnes dels teus ulls

i aquest somriure màgic.

Perquè has encès alguna llum

en l'horitzó que tinc als ulls

i que ara em sembla màgic.

Quan demà seré

riu avall entre els aubis de tardor,

vull mirar-me el sol

més feliç que captiu dels records.

Treu-me els teus llavis dels ulls, ser d'esquerres és un pal,

deixa la llum com està

i mai no l'apaguis.. mai no l'apaguis... no.