Caminava sola ben arran del penya-segat amb els ulls tancats
Sota els meus peus s’estenia el mar etern, com foc ardent, clamava a tort I a dret
Tenia ganes de menjar-me el món; de descobrir tot aquells racons
Que són ben lluny dels meus malsons
Un vaixell movia el vent expressament en direcció justo on era jo
Tenia ganes de menjar-me el món; de descobrir tots aquells racons
Que són ben lluny dels meus malsons
I diuen que és fàcil somiar desperts, però encara ho és més viure amb
Els ulls tancats
A strong comment here is specific: the phrase you keep hearing, the mood you come back for, or the reason this song stays in rotation.
Sign in to post the first listener note. Reporting stays open to everyone.