Sa Mort De Na Margalida

Dia setze de gener

Dins can Tropell m'encontrava

I en Joan Blai me dugué

Noves que jo no esperava

Va dir si alterat estava

Jo li vaig dir: No res sé

De s'al. Lota me dugué

Que ella morta s'encontrava

Jo no hi veia I corria

I a ca seva vaig anar

Com mentre la porta obria

Sa mare ja em va abraçar

I en va dir: Sebastià

Na Margalida és morta

Oh punyalada més forta!

No la rep cap cristià

I a veure-la vull jo anar

Que es mirar-la m'aconhorta

No n'estic empegueït

De contar lo que em passava

A veure-la morta anava

Amb so cor ben entristit

Partiguérem en sa nit

I sa tristor mos matava

I a cada instant mos faltava

Sa força I s'esperit

Quan dins Sóller vaig entrar

Me digueren de seguida

Per veure na Margalida

Hauràs d'anar en es fossar

A lo prompte vaig descobrir

Ses parets d'aquell local

Oh cementeri dogal!

Vaig devallar I vaig dir

I aquí s'ha de consumir

Sa meva amor principal

I sa vida de res val

En aquest món existir

Quan la vàrem haver enterrada

Jo I aquell germanet seu

Vaig dir Margalida amada

Jo per tu pregaré a Déu

I dins es pensament meu

Sempre et tendré retratada

Adiós Margalideta

Margalideta adiós

Déu del cel qui és piadós

Allà et tendrà Margalida

I jo en acabar sa vida

Que mos hi vegem tots dos

Per lo prompte I lluny que era

És que molta gent los plany

En Sebastià Company

Na Margalida Servera