Penitència

Les cadenes de les mans pesen més que les del coll

Ja no sé amb qui vull parlar però si sé que estic molt sol

Si m'estimes de veritat digue'm per què serveixo jo

Si m'odies de veritat mata'm no cal dir-ho a tothom!

No hi ha perdó per els traïdors, jo sóc el primer

Et dic que tot va bé però ni ho crec ni ho sentiré

Sempre perdo la ment, no creguis que pots fer res

Intento canviar el món I només perdo els papers

Mira tota aquesta gent, busquen paraules buides

Necessiten que els animin, que la vida és massa trista

I jo no sóc ningú, espero més de tu

No puc dir el mateix del que espero per mi

Un tret a l'entrecella, caure com una estrella

Fa temps que s’estavella però poc els interessa

Com els companys del meu voltant, no entenen el meu rap

La nena no vol el malson perquè el malson està plorant

Cansat de no tenir paraules cada cop que algú esta trist

De només poder fer un somriure quan vull fer-li un petó

Però tot aquest dolor, només ho salva els crits

Perdoneu si no tinc por de la paraula morir

I que diràs demà, si veus el got mig buit

Te’n recordaràs del que van fer els avis, recordaràs el meu avís

I no ho he vist el que jo he escrit

Ho sento pel que tinc a dins

Les meves venes criden "talle'ns" I només tallo les ungles

Les meves imperfeccions diuen pegue'm I només canto la fúria

Em diuen els meus pares quan faré una cançó alegre

La meva alegria es expulsar tots aquests dubtes!

Molts m'admiren pel meu personatge

Alguns escolten les meves paraules

Penso somriure fins l'últim moment

Perquè almenys sé que alleuja el mal de la gent que m'entén

Encara que em senc malament, perquè quan tinc el que volia no valoro

No ho suporto ni m'ho emporto, així que millor m'aparto

Tant de morbo I caic en un quadre

La seva pintura se'm incrosta com escames

Em fan mal les cames però no busquen aixecar-se

Esperen secar-se I cremar-se com si les plantes fossin flames

O sóc jo I el meu incendi personal

O sóc jo que demano el meu funeral I em moro de ganes

Prou! Porto hores fent la bola

Potser anys I potser voles, em disculpo pel que penso

Jo diria que poc ho sento, però ho sento (juro que ho sento)

I em perdo, no creixo, segueixo, diferent estrofa però el mateix, m'estanco

No hi ha pitis a l'estanc, em canso, vull ser un sant I no arribo ni a algo

Algú em deia: Sempre es esdevenir, mai ésser

I jo ho vaig entendre

Necessito estar present I no em prenc ni un moment

Perquè el meu cap explota, I que es el que sento

Que es el que tinc, que es un plaer, que em vegin o veure'm

Vull pujar a un escenari I cridar "ja us ho deia, que valia la pena"

Penitència