Vòmit

Pàl·lid, com un assassí et quedes atònit

De tant cantar m'he quedat afònic

I he forçat fins que m'he quedat paralític

Com un infart o un atac epilèptic

Seràs infantil I jo un mandril, però no perdo líquid

Només de nit pensant com la gent s'aprofita de mi I dels meus punts dèbils

Tinc canguelis als àngels I els morts però més al meu cos

Em faig fàstic sovint amb ganes de tirar-me d'un cinquè pis!

No t’has parat a pensar que penses més quan no penses que fas?

A la meva llibreta tinc les respostes

D’aquells grans viatges, d’aquelles propostes

I surt el monstre, allà on la tempesta

Perquè ens separarem, perquè no contestes?

Sembla que tot era festa, però ara res amb les presses

Ploro I m’esperes, ric I descanses, plor I te’n vas

A la meva maleta, tinc els contractes

De viure per sempre, donar la meva ànima

Jugar amb la sàtira, saltar d’una grada

Tirar una granada, sentir com el batec es para!

Tu em parles de caure, jo de llençar-me

Me’n ric I t’enfades, quina putada

Jugo amb la pauta, tu amb el drama

Perdo les ganes però estic més calent que un nòmada al Sàhara!

Separa el temps en espais, I el caos en raons

Crema els condons et regalo el meu tro

Jo busco un nou so, busco el meu so!

Suposo que tu t’has perdut, no em miris gandul

La meva sang no és per tu

Ets una hiena buscant el vermut

I el cor se m’ha endut, el molt caracul!

Cargols al meu coll, volent que em posi de genolls

Un tret al cervell m’oblida el soroll

I tot l’enrenou que provoco, se l’ha endut el vent si no m’equivoco

Vull jugar a un joc, tu has de ser en Jack

I m’has de matar, tens 60 segons I potser et faràs mal

No t’obligo però has de guanyar

(Què, què? Que no t’has parat a pensar que penses més quan no penses que fas?)

Recordo experiències, somriures perduts

En un pou d'inquietuds I l'as de cartes s'enamora del jòquer

I no és un joc és un hacker

Un tattoo interior com el record d'una foto que borres

Però al insta l'arxives per por a oblidar-ho per sempre

O perquè et va afectar massa la seva experiència, o massa poc

I contemples les presses que tenen les persones quan van pel carrer

Desitjant arribar a algun lloc

I per impacient o per adolescent es perd I es troba tot sol

I em cansa treure aire, afogar-me amb la pluja

I parlar amb descosits perquè ja no tinc fil

No sóc el perfil que volies de mi

Ni tu ets el somni que eclipsa el malson

No em treus la son perquè ja estic despert

No m'adormo sóc un vampir que no es mou del llit

Si no és perquè el mimin o fugi d'aquí

No troba el sentit però si els sentiments de voler tallar-se els dits I callar els crits

I troba un escrit un temps perdut un vell disc on sonava Bob Dylan al WoodStock

No em peguis fort, que ja ho faig jo

No em facis mal, que sol me'n faig prou

No perdis el temps, apunyala'm al dors

Crema'm davant de tothom I feu una festa!