Canvi de Paradigma

Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d’excusar

Vaig sortir al carrer I vaig córrer cap a casa

Per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers

Fer-ne una muntanya I veure com cremaven

Va ser eficaç, el foc

Tonificant

Va ser eficaç, el foc

De flames plenes

De les bestieses que tu I jo havíem arribat a dir

De les bestieses que tu I jo havíem arribat

A dir

I es propagaven a l’horitzó

A dir

I educaven l’interlocutor

A dir

Sempre més il·lustrats que els demés

A dir

I pagaven molt bé a final de mes

Amb el canvi de paradigma preferia els segons plans

Já no estava mai segur del que pensava

M’agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant

Sobre la remor d’estàtues derrocades

Sobre aquella remor

Damunt d’aquell bell cant

Sobre aquella remor

D’estàtues plena

De les bestieses que tu I jo havíem arribat a dir

De les bestieses que tu I jo havíem arribat

A dir

I es propagaven a l’horitzó

A dir

I educaven l’interlocutor

A dir

Sempre més il·lustrats que els demés

A dir

I pagaven molt bé a final de mes

Amb el canvi de paradigma van haver-me d’enterrar

En aquest ermot, amb cap nom a la placa

T’agraeixo les flors blanques I el discurs al funeral

Sé que feia temps que já no em respectaves

I fan bonic, les flors

Amb negres draps penjant

I darrere uns amics

Que recordaven

Les bestieses que tu I jo havíem arribat a dir

Les bestieses que tu I jo havíem arribat a dir