Mort D'un Heroi Romàntic

Un cosí de ma mare tenia un bufet pròsper a la ciutat

Fa molt anys van enviar-m'hi com a jove passant d'advocat

Vaig trobar una cambra senzilla: Una taula, un llit, un mirall

I arribava que era nit tancada

Que en alguna taverna del centre s'havia fet tard

Al replà la senyora Manresa passava les hores cosint

Però aquell dia semblava alterada va apropar-se nerviosa I va dir

Disculpi, no sap com odio venir a demanar-li favors

L'inquilí del 3r aquest migdia estava com boig I ara pico I no respon

A la llum d'un immens canelobre vaig obrir-me pas en la foscor

Avançant entre ombres de mobles repassava les habitacions

Vaig sentir uns gossos que somicaven, vaig seguir la pista dels plors

I, senyors, com sabran vaig trobar-me

Un gran heroi romàntic mort al menjador

I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans

Plena de dits que jugaven amb trenes de postes de sol I donzelles a lloms de cavalls

Poc després l'inspector s'apuntava el contacte d'un familiar

Un germà que vivia a la costa amb qui celebraven els sants

Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llençol blanc

En silenci tothom glopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart

Un mossèn va pregar un pare nostre amb un fil de veu mort de son

Al costat vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos

I estirant d'uns turmells sense vida vaig sortir d'aquell menjador

La senyora Manresa patia per l'amor de Déu, vigili'n amb els cops!

Al carrer la carrossa esperava, el cotxer es distreia observant

Un soldats de permís que cantaven sota la llum dels fanals

Vam contar fins a tres per fer força per pujar el cadàver a dalt

Un vent fred va gelar l'aire, un fuet petant amb mandra va fer arrancar els cavalls

I seguia amb la nota ridícula arrugada entre les mans

Plena de crits en el buit, de desigs violents

De tempestes que enterren vaixells dins el mar

Plena de dones rient d'uns sanguinolents

De bellesa que no deixa espai per pensar

Plena de muses ferides per sempre

Per claus rovellats en cançons de poetes vulgars

Plena de salts infinits on t'esperen immòbils

Per si vols passar-hi, uns gimnastes de glaç

Plena de besties bavoses a punt d'enfrontar-se

En combat desigual amb els presos cristians

Plena de nens espantats que miren

Si arriben els pares sota la pluja constant

Plena de joves erectes que arramben

Pubilles guarnides pel ball del diumenge de rams

Plena de braços que s'alcen I paren un taxi

Sortint de sopars amb amics que se'n van

Plena de Creu-me ho intento, però a estones

Sospito, morena, que això no s'aturarà mai