Corrandes Colonials

Amb la mateixa sonsònia,

tres segles anar-nos queixant,

però hem acabat resultant

ser la darrera colònia.

De Flandes a la Patagònia

tots han anat esquitllant,

i amb tota la parsimònia

aquí nosaltres anar badant.

No resolc pas cap misteri

si dic que no és cap honor

ser la darrera nació

que fot el camp de l'imperi.

Sembla un grotesc encanteri

i una vil humiliació

que el qui mena el captiveri

sigui un pobre beneitó.

Aviat alçarem el vol,

ara ja fem les maletes,

que l'imperi espanyol

per fi se'n va a fer punyetes.

Més que una gran aventura

ha estat un joc d'acrobàcia,

però dintre de la desgràcia

hem mantingut la cultura:

ho hem fet en la dictadura

i ara en aquesta fal·làcia

que amb tota la cara dura

anomenen democràcia.

Mentre, dins de la caverna,

creuen les ombres del foc,

sotmeses al tripijoc

dels demòcrates de caserna,

ara és qüestió de saber-ne

i no fer més el badoc:

deien que Espanya era eterna

però ara ja li queda poc.

Ai adéu, Espanya, adéu,

ja marxem, fotem el camp,

que ara és hora de ser lliures,

de trencar el darrer lligam.