No M'ho Esperava

I ara no vull parlar-ne

D’aquells contes d’amor i fades

Que m’inventava per poder perdre el nord

I ser aquell que guardava dos mil secrets entre coixins

I no sóc qui pensaves, i ara no sóc qui pensaves

No m’ho esperava, he trobat la sort

I he fet de la vida el meu punt de partida

No ho sé fer millor

No m’ho esperava, no s’agrada tothom

Mirant enrere i trobant la manera de ser qui sóc jo

Sembla que tot ha començat

Fent un gran salt amb un comiat

I sento que res serà com ahir

On era fosc, la llum és aquí

I no puc més, res era com m’havia promès

I sí, ja ho sé, he començat la casa del revés

I ara sé que els errors no són en va

No m’ho esperava, he trobat la sort

I he fet de la vida el meu punt de partida

No ho sé fer millor

No m’ho esperava, no s’agrada tothom

Mirant enrere i trobant la manera de ser qui sóc jo

No m’ho esperava (no m’ho esperava), he trobat la sort (he trobat la sort)

I he fet de la vida el meu punt de partida

No ho sé fer millor

No m’ho esperava (no m’ho esperava), no s’agrada tothom (no s’agrada tothom)

Mirant enrere i trobant la manera de ser qui sóc jo