Som Ocells

Som com dos ocells a dins a nit

Que creuen totes les tempestes

Que ja no els hi cal mirar enrere

Quan la tristesa

Ja no em ve a veure

Deixo que el vent

Em porti per altres draceres

Miro a la lluna

Per fer-me entendre

Que abans de res

He d’estimarme com ho feia

I sé que costa

M’entre el temps passa

Assumir cada record

Amb la nostàlgia

I sé que costa

Imaginarte

Quan la ferida no ha tancat

I encara sagna

Ara hem de compendre que no es el mateix

Pero encara em queden forces

Ara hem de saber que potser no ens trobem

I això encara em destroça

Ara hem de cuidarnos i que ens porti el vent

A qualsevol indret del mon

Et recordaré per sempre més

Som com dos ocells a dins a nit

Que creuen totes les tempestes

Que ja no els hi cal mirar enrere

Som com dos ocells que volen alt

Que mai més volen tocar el terra

Encara que els hi plogui pedra

Moltes gràcies per marxar

Moltes gràcies per quedarte

Moltes gràcies per ser tu

Per ser la llum que no s’apaga

Moltes gràcies per demà

Moltes gràcies per sempre

Moltes gràcies per volar

I no deixarme sense guerra

Som com dos ocells a dins a nit

Que creuen totes les tempestes

Que ja no els hi cal mirar enrere

Som com dos ocells que volen alt

Que mai més volen tocar el terra

Encara que els hi plogui pedra

Som com dos ocells a dins a nit

Que creuen totes les tempestes

Que ja no els hi cal mirar enrere

Som com dos ocells que volen alt

Que mai més volen tocar el terra

Encara que els hi plogui pedra

Moltes gràcies per ser tu

Per ser la llum que no s’apaga