A Trenc D'alba

Vaig sortir al carrer després d'un concert,

era fosc, negra obscuritat,

cap llum en el carrer, cap estrella al cel.

Uns quants grills cantaven per mi:

Negra nit... la foscor del cel amaga sentiments

Negra nit...

A la fosca dos joves enamorats passejaven abraçats,

esperaven veure com sortia el sol damunt la mar

prometent-se amor.

Vaig mirar cap al cel, tot era negror

però als seus cors tot era passió.

Enfilaven avall, vers la sorra blanca,

i l'oreig els bressava els cabells.

Negra nit... la foscor del cel murmurava sentiments

Negra nit...

A la fosca dos joves enamorats passejaven abraçats,

esperaven veure com sortia el sol damunt la mar

prometent-se amor.

Dos joves enamorats abraçats per veure el sol damunt la mar.