Sóc lluny de casa, peixo al prat foraster
i com enyoro la cort!
T'estimo com s'estima el xai al pastor;
si em tires pedres tinc por.
Del xai vull la llana, de la vaca el braguer,
trenquem la banca dels déus!
Teixits adiposos, cosmonautes aqueus
i pastorets arameus.
Hi ha cloves i closques per ordir collarets;
a dojo deixo que ragi el vers;
babaus circumspectes ja podeu aplaudir,
però això no s'acaba aquí.
T'estimo massa,
sóc massa bo;
cap a tu corro:
ma massa per sa acceleració.
T'estimo, oh massa!
Lloem Déu!
si tu m'estimes,
un dia seré teu.
Aquests últims versos els faré descriptius,
la mussa em dóna peixet:
un carrer massa ample d'edificis altius
i un home massa baixet.
T'estimo massa,
sóc massa bo;
cap a tu corro:
ma massa per sa acceleració.
T'estimo, oh massa!
Lloem Déu!
si no m'estimes,
jo mai no seré teu.
A strong comment here is specific: the phrase you keep hearing, the mood you come back for, or the reason this song stays in rotation.
Sign in to post the first listener note. Reporting stays open to everyone.