Al Meu Cervell Que Desconec

Al meu cervell que desconec

vénen paraules conegudes,

vocals, consonants, guionets

i signes d'exclamació,

dos punts, moltes comes i accents

que per dir el que sent per tu

crec que no em serveixen de res

no em serveixen de res.

Al meu cervell que desconec

trobe imatges sense paraules

i tots aquells arbres fruiters,

que fa ja tants anys que no veig,

es posen a ballar contents;

per sobre una mar d'aigua neta

passegen frondosos i bells

frondosos i bells.

Al meu cervell que desconec

arrossars de mel obren portes

a llunes plenes juganeres,

que entre tarongers i llimeres

i bresquilleres i ametllers,

van perseguint totes les ombres

darrera els pins i els garrofers

els pins i els garrofers.

Al meu cervell que desconec

un gran interrogant s'acosta,

vol abraçar totes les lletres

que formen la paraula Amor.

Les lletres canvien de lloc

i formen la paraula Roma

i riuen amb complicitat

amb complicitat.

Al meu cervell que desconec

arriben els anys que hem viscut

junts, carregats, curulls de vida,

plens de desig, fan senyals

als que encara no ha arribat

dient-los: veniu i mireu

com estem nosaltres de bé

nosaltres de bé.

Al meu cervell que desconec

els altres anys que no hem viscut,

a poc a poc van apropant-se,

s'ho miren una mica incrèduls

i no veuen com podran viure

tan intensament com aquells

i creuen que ells són diferents

que ells són diferents.

Al meu cervell que desconec,

com un esclat, arriben flors

portant els seus colors més nets,

gessamins, roses i anemones,

dàlies, clavells i camèlies,

geranis, roselles, baladres

i d'altres flors que dir no sé

que dir no sé.

Al meu cervell que desconec

al meu cos tot, véns somrient

i em dius t'estime, al mateix

moment que jo et dic t'estime.

És un instant que ens fa més lliures

i en què tots els ocells del món,

de sobte, es posen a volar

es posen a volar.