El Setè Estel (La Flor Del Somni)

M'han regalat un núvol

I si te'l dono tot,

Tindrem un camp de núvols,

Un riu de pluges,

Tres sols al dia

I trenta llunes de nit.

Tant sols set estrelles

En l'espai del cel,

Campanes de nit suau.

I cada dia

De la setmana

Tu I jo n'acollirem un.

Dilluns en caurà un,

Dimarts un altre

I així cada nit suau.

I quan sigui dissabte

Entre les trenta llunes

No n'hi quedarà cap.

I amb el diumenge

En naixeran set més.

Recollirem desitjos,

Floretes de nit,

Una per a cada dia,

Una per cada tres sols.

Tot just ara es ponen els sols,

Trenta llunes obren els ulls

I un sol estel perquè avui és dissabte,

Un sol estel fugaç,

Mira com cau el setè estel,

El setè estel és tot per a tu.

El setè estel dibuixa llum en el seu vol,

Molta més llum que les trenta llunes juntes.

El setè estel dibuixa llum en el seu vol,

Molta més llum que els tres sols de cada dia.

Aquesta nit caminarem junts

Fins a trobar el setè estel.

No ha caigut molt lluny d'aquí,

Prop de la font

Crec que l'he vist deixar-se,

Prop de l'aigua deu ser.

I enmig de la rasa

Brilla la seva llum,

Sobre una roca humida

Entre l'aigua I l'aigua

Reposa esperant-nos

Com una cuca de llum.

Eres a punt d'agafar-lo

Però has caigut a l'aigua,

I jo no sabia que de nit

Volaven les garses,

Perquè era ben bé una garsa

Qui s'ha endut el teu estel.

Volava la malparida,

Vés a saber cap on.

I tu I jo tornant a casa:

Aquesta nit no hi ha estel,

Però encara hi ha trenta llunes

I demà en naixeran altres set.

Terra meravellosa,

Tu que tens tres sols,

Tu que tens trenta llunes

I set estels de nit,

I cada nit un estel fugaç,

I cada nit un sol desig.

Isàrnia, crepuscle entre els dos mons,

Besada entre les llunes I els sols.

Isàrnia, paradís infernal,

Besada entre la terra I el cel.