Preludi

Un dia somií que era una abella

I, papallonejant per l'hort del cel,

Anava d'una estrella a una altra estrella,

A volves d'or collint la dolça mel

Anava del clavell a la vidalba,

De l'herba de la creu als romanins,

Il·luminats per la claror de l'alba

Que no han vista jamai nostres matins

Ací em somreia una gentil poncella

Que, esbadellant-se, es convertia en flor,

En flor del paradís, sempre novella,

Que feia cada dia nova olor

D'un misteri volava a altre misteri,

D'una amor robadora a un altra amor;

Com un pit se m'obria l'hemisferi,

Deixant-me beure en lo diví tresor

Vola que vola de la rosa al lliri,

De flor en flor seguia jo el verger,

Del nèctar regalat fent lo captiri

Entre càntics I música I plaer

Fer-ne volia una rosada bresca,

Per dir "preneu-ne" a mos amics del món;

"Preneu-ne un rajolí, d'eixa mel fresca

De l'alt verger on mes delícies són"

Mes ai, mes ai! Quan a plaer brescava,

Caigut sobre la terra em despertí,

I, en comptes de la bresca que us baixava,

Sols trobo les cançons que veus aquí