La Iaia

Una iaia puja a l'autobús,

porta bambes, xandall lila i un tatuatge arran del cul,

ungles llargues, jaqueta de cuir,

imperdibles a l'orella i a la cella quatre punts.

Fuma i balla sempre rock'n'roll,

pensa que la vida es llarga

i un dia no és prou per a res.

Mai no calla, veu whisky escocès,

a les nits se'n va de marxa amb la colla del seu nét.

Renegant entre les dents, fent gestos,

a la mà papers escrits, són versos.

Puja el "novio", un vell geperut,

té els cabells com llana blanca

i els ulls blaus són mars del sud.

Seuen junts, dos cossos en fan un,

llengua a fons fins la "garganta",

els seients ja treuen fum.

I de sobte l'autobús arrenca,

s'ha acabat el rock'n'roll, tot canvia.

Renegant entre les dents, fent gestos

dos pistoles a les mans i els versos.

Per la ruta de l'infern anem presos.

Bandolers d'un altre temps. S'acaba.