Batega

Batega el mar amb cada ona que ve I va

La ressaca esborra el camí aventurer de cada ona que ja no hi és

Batega el cel amb tempesta permanent, ja ho veus

I trontollen les estrelles tenen por de capbussar-se en la foscor

Batega el circ en cada somriure petit

S'encén la màgia I crema el desig, s'estén el somni a l'infinit

Batega el cor quan s'emplena d'il·lusió I no dorm

Avui és demà I l'ahir sempre se'n va però encara sento la teva mà

Recordo quan, mirant estrelles al port, pensàvem que podia ser

Que algú a l'altre costat del món les estigués mirant també

Com un mirall I el seu reflex

Imagina que gira el món sencer

I a la ciutat dels adormits la son fuig per sempre, ve I va

Una veu rebel que la guitarra farem lliure per sempre

Roba estesa I arrels

Una cançó ressona a Barcelona encara I per sempre, ve I va

Quan es fa de dia a la ciutat dels adormits

Tothom persegueix les hores

Mai no s'adormen els despertadors

Mai no es desperten les persones

I en algun racó d'aquest desastre

El matí és un sastre que amb el sol I la persiana

Embasta un vestit de llum sobre el teu cos

Tu I jo seguirem dormint

I allargarem el somni de la nit

Com un borratxo que balla mentre desmunten l'orquestra

Que a fora s'ensorri el món

Que caiguin mil tempestes

Desfarem amb els peus, a poc a poc, les onades de la pressa

Que s'ensorri el món