Oceanes

En som moltes però minoria

Les que hem entès que el món canvia

Fa massa que el patriarcat ens obstrueix totes les vies

I mira tu, bastard, covard

Si encara creus que la nostra meta és ser donzelles esperant

Que arribi un proxeneta

A mi les dones que m′agraden són les que fan soroll quan riuen

Les que es pelen els genolls i mengen mel, pa i olives

Que porten cabells curts i rabiosament negres

I no els atura cap llop ni els mana cap tipus de bèstia

Que per ser una gran princesa no cal viure en un palau

Ni anar sempre amb vestits roses ni fer petons a gripaus

Ni ser fràgil, delicada, esperant un príncep blau

Ni ser rossa com fil d'or ni ser sosa fins la mort

Que el que volem en aquest món són més princeses cavaller

Que trepitgin fort al caminar i beguin birra per sopar

Que parlin pels descosits i donin la seva opinió

Que s′enfadin i plorin i els hi agradi l'acció

Facin olor a vora de foc

Dormin a qualsevol lloc

Triïn amb qui es fan petons

Si amb fades nimfes o bruixots

Es saltin totes les normes

Rebentin panys de les portes

Una mirada inundada de cada record que ens fa fortes

I si creus que és ficció

Només tenim una opció

Que fa massa temps que em dura el desig irrefrenable

Que el món sigui una plaga de princeses indomables

Oceanes, les filles de l'aigua

Beuen de tot arreu

Per nodrir-se i així alimentar-me

Les dones d′entranya

De pell dura i esperit transparent

On voler emmirallar-me

Mirades que es mullen

Quan segueixen camins començats per germanes i bruixes

I trenquen esquemes

Les princeses cavaller tenen les mans plenes de nafres

De tant treballar la terra, saltant murs, pujar als arbres

Volen com ocells

Estan de guàrdia per si arriben ells

S′enamoren com salvatges

Són panteres pels hostatges

Que el que volem en aquest món són més princeses oceanes

Que cridin i es banyin transparents i despullades

Que el seu mar ple d'onades netegi l′odi i el rancor

Quin honor formar part d'aquesta tribu eclèctica

Dialèctica, pacífica, però parla′ns amb respecte

Que és difícil ser filla d'una societat infecta

Per elles tot es mira, no existeixen els defectes

I si creus que és ficció

Només tenim una opció

Que fa massa temps que em dura el desig irrefrenable

Que el món sigui una plaga de princeses indomables

Oceanes, les filles de l′aigua

Beuen de tot arreu

Per nodrir-se i així alimentar-me

Les dones d'entranya

De pell dura i esperit transparent

On voler emmirallar-me

Mirades que es mullen

Quan segueixen camins començats per germanes i bruixes

I trenquen esquemes

Són llavors que germinen amb força i neden com feres

Com feres