Humans

Brilles, un far en la tenebra per navegants intrèpids

Per tots els qui no troben l'estrella polar

Penses, I amb tu neixen idees, l'enginy de tots els savis

Una filosofia per sortir del fang

Parles, I aquestes paraules agafen una força

Que mai ningú abans m'havia inspirat

Lluites, per tot el que ens fa nobles, per tot el que ens fa lliures

I per aquesta causa et juro lleialtat

Cantes, fas embogir els homes, el cant d'una sirena

Que es filtra I es propaga per la meva sang

Creues el cel I les estrelles, enllà de les fronteres

Seguint l'instint de creure que no estem tan sols

Tenim el puny, tenim el cor

Tenim la força I el valor

Tenim la llum

Tenim la sort

Tenim la força de l'amor

Remes enmig de la tempesta I sembla que naufraguis

Però al límit de les forces mai et rendiràs

Mates per l'odi I les enveges, quan no vols reconèixer

Que l'amor és necessari, tant com respirar

Cremes la terra per on passes quan t'omples de supèrbia

I ens deixes la tristesa entre monedes d'or

Salves les ànimes trencades, millores quan perdones

No crec en Déus benignes, només crec en tu

L'amor que ens eleva molt més enllà

Lluny de les ombres

Lluny de les pors més fosques