Ulls

Ulls de ràbia reflecteixen la seva cara, que ja

no tenen por, que ja n'estant molt farts, que ja

no tenen temps i no poden esperar, amb

paraules ningú trenca el capital. Els ulls ho

saben bé: l'odi ha començat.

Ulls que veuen el seu poble aixafat, ulls que

veuen el seu sexe femení, el sexe oprimit per

un collons imperatius d'un sistema que et

diu:

"El teu lloc es la cuina on tens ous, plats,

farina, nevera, cullera, gots, aigüera, el nadó té

caguera, el petit té moquera i tu li treus la

merda amb les teves mans. El teu servei és el

de procrear, el d'alimentar, i després educar els

nens que heretaran la seva propietat".

Ulls que veuen l'odi d'una classe obrera

llençar-se amb força contra la patronal que

explota, humilia i es queda amb la plusvalia, i

s'enriqueix pel morro augmentant el capital.

Ulls que veuen la misèria del seu poble,

espanya ens ha envaït i diu qui mana aquí, ens

deneguen l'autodeterminació, i aquests ulls

diuen que som una nació.

Es viu la lluita de pobles contra imperi, es veu

la lluita d'obrers contra patrons, es veu la lluita

de dones contra el masclisme es veu la lluita

per trencar amb el capital.

Són els ulls d'una dona encaputxada, sols

els ulls es veuen, de la seva cara. Dona que

té una pistola a les mans, dona que té un

poli al davant, ulls buits d'un poli que es

miren uns ulls, ulls plens de força, ulls plens

d'orgull, poli que cau amb el cap rebentat,

amb ell no s'acaba, amb ell, s'ha

començat!