M'hauria Agradat

M'hauria agradat viure en una masia

perduda entre alzines i pins vora el mar,

allà a l'Empordà, amb una barca petita per sortir a pescar.

M'hauria agradat.

M'hauria agradat que per aquella finestra

mai hagués pogut veure aquell cotxe daurat

frenar massa tard, o no trobar-me la mare, la nit de Nadal,

plorant d'amagat.

Però ningú em va avisar que es podia escriure una carta

com qui demana el menú per dinar.

Però ningú em va avisar i el cambrer no em fa cas

i tot sol, en silenci, m'acabo el meu plat.

M'hauria agradat que aquella promesa, d'amor i tendresa

no s'hagués transformat, després de tants anys,

en aquella carta distant, de comiat.

M'hauria agradat.

I m'hauria agradat poder ser a casa els vespres

tornant de la feina i dormir

quan el sol també ho fa.

M'hauria agradat.

Però suposo que això va com va,

i, com sempre, potser vaig fer tard,

i he de viure la vida

com qui encara somia

que potser s'acompleixi allò

que m'hauria agradat.

Però potser vaig fer tard.