Una sola cosa era la que em feia tanta por
Jo no sabia el que perdria arrel d'una il·lusió
Per una sola cosa vaig acabar llançant-ho tot
I ara qui ho diria?
Som la nit I el dia
Som la Vanguardia a la revolució
La benanada mes trista que podríem cantar
I no saps que tornarà a la gran ciutat
És una promesa brutal deixar-ho tot
I caminar descalç
Sotmesa un sol ideal cantar-ho tot
Fins que s'escardi l'asfalt
I si marxem ben lluny de casa
Serà per tocar de nou
Llançarem cent mil cançons
Des del lloc més alt del món
I si no sabeu ben bé el que passa
Mireu des dels balcons
Ja comença la funció
Una nova prosa des de que vam comença-ho tot
Ja no hi havia altra sortida Cridats a cantar al món
Cada dia passa I ja no em queda un altre lloc
Com ho diria som la nit I el dia
Som la venjança d'aquells que no hi són
La benanada mes trista que podríem cantar
I no saps que tornarà a la gran ciutat
És una promesa brutal deixar-ho tot
I caminar descalç
Sotmesa un sol ideal cantar-ho tot
Fins que s'escardi l'asfalt
A strong comment here is specific: the phrase you keep hearing, the mood you come back for, or the reason this song stays in rotation.
Sign in to post the first listener note. Reporting stays open to everyone.