Cremar Babylon

No vulgos canviar les idees d'aquest neci

D'aquest volat fent malabars arran del precipici

No faigos que pensi com tu

Sinó series nazi encara que no ho volguessis

No ho pretenguis, si estàs trist

Si fou un dia gris en el que vas vindre aquí

I tot això estava previst, doncs beu I resist

Mira al teu voltant I treu una conclusió de lo que has vist

Jo no tinc manies ni les idees clares

No tinc les paraules que demanes a vegades

A vegades m'equivoco, em desenfoco

Perdo les ganes I m'oblido de qui sóc, saps, loco?

Lluny d'aquesta city serem persones

Entre camps de blat, arbres joves I altres coses

Tu que proposes? Insuls capitalista

Més enllà dels teus ideals només hi ha bombes

Jo el que voldria es cremar babylon

Però ja no sé que fer, ja no sé per què

No no no no no no no noo!!!

Jo el que voldria es cremar babylon

Però ja no sé que fer... Ja no ho sé molt bé

No o no no no no no no

Aquesta vida ens està matant a tu I a mi

I a tota la colla, quina serà la història?

Sé que la podríem canviar que ja no hi ha res més

Per lluitar que no sigui una festa brutal

En aquesta ciutat feta de fum I d'asfalt

Coses que s'escapen del conscient

Coses que la gent no entèn però sí sent

Som els que ho intenten plasmar-ho en un paper

Que després et trobaràs estripat al carrer, segurament sí

S'ho emporta el vent

Paraules barrejades en l'atmosfera plenes de còlera

Si en aquest sistema total, totalitari, és normal

Tenim un buga, una casa I un gos, és lo legal, val?

Però tu volies escapar de la línia marcada que va

Des de l'ara fins al final, I que va

Preferiria esborrar la que hi ha ara I dibuixar-hi alguna parra

Però ben currada hey

Vull escapar de l'autoritat I ser feliç

Vull no passar gana sense haver de tenir cap permís

Jo vull la festa, la més gran de la història

No aquesta que ha organitzat la escòria d'aquest país